Morvedra Nou es un petit turisme rural del sud de Menorca on hem passat uns quants dies abans d’anar a Fornells. A Fornells hi estiuegen algunes famílies de tooota la vida (des de fa més de 40 anys). Entre ells hi ha la família del molt honorable ( en Mas), la del molt poc honorable ( en Millet), la dels Ventosa ( la meva dona) , els Ramon-Cortés ( la d’en Ferran), els Serra-llimona ( la del Pau, el Mateu i la Maria), … entre d’altres . Qualsevol pertinença a aquest selecte clan es transmet exclusivament de pares a fills i en cap cas permet als sobrevinguts ( família política) accedir a un estatus diferent del de “marit o dona de… “. En Ferran ja va fer un article memorable l’any passat al dominical de “El país” sobre el tema de les amistats d’estiu i per tant no m’allargaré en aquest necessari preàmbul.
Dic necessari, perquè heu d’entendre que les inevitables converses sobre anècdotes de vivències infantils i juvenils retornen cada estiu en els primers i agradabilíssims sopars de retrobament. Però per sobreviure a aquests incontrolables accessos nostàlgics, els “marit o dona de” som capaços d’idear conxorxes inconfessables, treure temes insospitats i si cal, arribem com és el cas enguany, a parlar de… política!
Situeu doncs, la conversa política al Morvedra Nou (ep!, terreny neutral) amb els Ramon-Cortés en aquest context íntim, relaxat i un punt Shaekesperià. I deixeu que recordi alguns dels arguments que, sent exclusivament responsabilitat meva, són d’alguna manera deutors de la clarividència dels anàlisis més generals i més sensats d’en Ferran.
1/CAL DEIXAR DE NEGOCIAR EL PACTE FISCAL AMB MADRID. L’estratègia del govern central és impecable: acusar als catalans d’insolidaris i culpar-los davant els espanyols i els europeus de desestabilitzar el sistema. Mentre duri l’era Rajoy , l’estratègia de l”ofec” a Catalunya seguirà . Voler negociar és un error ara per ara. Cal donar el tema per tancat. No hi guanyem res escalfant-los . Els futurs impagaments a que ens sotmetran ja els hi passaran factura electoral a Catalunya. No hi perdem ni un minut més.
2/CAL DESENVOLUPAR EL PROGRAMA PER LA HISENDA PRÒPIA. La complexitat del sistema informàtic obliga a tenir un programa d’implantació a dos-tres anys vista. En un primer temps, no es pot demanar als ciutadans i empreses catalanes que paguin a Catalunya, però es pot començar demanant que informin dels pagaments i que posin de fet, el sistema operatiu en marxa. Això permetria tenir un balanç real dels diners que flueixen cap a Madrid i disposar de l’eina per quan calgui fer el canvi. Poca propaganda, però fer-ho.
3/ CAL PARLAR EXCLUSIVAMENT AMB EUROPA I LA COMUNITAT INTERNACIONAL. Malgrat el difícil moment i la inestabilitat monetària, només Europa ens legitimarà com a Estat. Aquesta feliç idea l’han tingut ja molts activistes i algun notable polític. Ara cal que l’encapçali oficialment la Generalitat i el Parlament . Europa i les principals potències han de conèixer a fons el “problema” català i l’estratègia “killer” d’España. Defensem el PIB català, que pateix una desfalc descomunal per part de la hisenda Espanyola. I demanem a l’Europa oficial ( i periodística) que entengui les raons profundes del nostre secessionisme. Ells també paguen la “fiesta” Española! Ara, ens poden entendre. Hi ha de participar a més, el nucli dur empresarial (Caixa and co), patronals, cambres, sindicats, i associacions de tota mena. Però tot sota la batuta del Parlament i el Govern Català. Res de falses ambaixades. Lobby directe i ordenat.
4/ CAL NO ANTICIPAR LES ELECCIONS. En l’actual moment d’incertesa econòmica, molt probablement les enquestes en curs no reflecteixen la futura realitat. Es molt probable que sis mesos d’ impagaments estatals provoquin una reacció ciutadana “a la grega” i un parlament atomitzat (amb difícils o impossibles equilibris , i amb més divisió). Ja hi ha un mandat per quatre anys amb una majoria nacional clara. Exercim-la
5/CALEN LIDERS NACIONALISTES DISPOSATS A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA. Referendum i proclamació al parlament son dos fets que s’han de produir, però al final… Cal un nou cicle electoral, quan toqui, perquè els partits polítics es pronunciïn en el seu proper programa electoral sobre la necessitat d’un procés constituent i la gent voti en conseqüència. I el proper president, si és un líder nacionalista, ha de convocar el parlament per aprovar una nova constitució (molt simple si us plau!!!). El què ha d’aprovar el poble català via referèndum és la nova constitució. Si s’obté una majoria suficient, amb la hisenda pròpia en marxa i la comunitat internacional conscient del tema, cal proclamar la independència. Si no s’obté una majoria suficient, de ben segur tardarem molts anys en tenir una nova oportunitat. Només tenim “un tret”… En els proper anys viurem amb tota seguretat una intervenció de comptes de Catalunya i un espoli directa español via impostos, assetjaments mediàtics i jurídic , i inspeccions d’ un volum descomunal. Només hi cap una autèntica i legítima resposta política allunyada de manifestacions i voluntarismes associatius del tot necessaris però insuficients. Calem polítics, no gestors (aquests ja els enviarà Madrid i Europa).
Situeu aquestes reflexions en l’àmbit que toca. Sopar d’estiu. Menorca. Amics de sempre… Amb l’amenaça de tornar a parlar dels vells temps. Res més lluny del dia a dia. Res més a prop dels somnis.
